Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica. Escriptora, investigadora, crítica literària i de cinema, va ser professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’investigació, assaigs i edició de textos vinculats a la seva recerca acadèmica, que se centra en la literatura catalana moderna i contemporània. Pel que fa a la ficció, és autora de quatre novel·les i dos reculls de contes. Un bon nombre dels seus relats han aparegut en revistes i antologies col·lectives. L’any 2018 va ser designada per la Generalitat de Catalunya comissària de l’Any Pedrolo, i en l’actualitat és la directora del Festival Tiana Negra.
Antoni Carreras i Casanovas, és un historiador i advocat espluguí, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, autor dels tres primers volums de la Història de l’Espluga de Francolí, coordinador de la Història de la Conca de Barberà, autor de diferents llibres sobre els monestirs de Santes Creus i de Poblet, entre moltes altres publicacions històriques i de docència universitària. Ha publicat dues novel·les històriques, Roc Ponent, ambientada en els segles XI i XII als comtats catalans i una altra sobre Albert Einstein, arran de la seva estada a Catalunya el 1923. Per la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements: el Premi Jaume I d’Acció Cívica, atorgat per la Fundació Jaume I, en consideració a la seva actuació divulgativa del patrimoni cultural. Rebé la medalla de la Vila de l’Espluga, en reconeixement també a la seva tasca altruista i divulgativa del patrimoni cultural i monumental de l’Espluga de Francolí. Homenatjat pel Centre d’Estudis de la Conca de Barberà de Montblanc, amb l’edició del número 30 de la revista Aplecs de Treballs, com un historiador compromès amb el territori. I també en l’àmbit universitari ha obtingut diversos reconeixements entre els quals destaquen el Premi Jaume Vicens Vives atorgat per la Generalitat de Catalunya a la qualitat docent individual universitària, i altres premis a la qualitat docent del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili i altres universitats.
Enriqueta Moix i Maré (Montblanc, 1961). Comptable, escriptora i poeta. Ha obtingut una trentena de reconeixements literaris, com el Premi Grau Miró (2006), una menció d’honor al Premi Mn. Narcís Seguer (2007), Premi de Poesia a Vimbodí i Poblet (2013), Premi de poesia Foment martinenc (2014), Premi de poesia Sagrada família (2016), Premi de narrativa curta de la Vila de Flix (2020), XXV Premi especial Jocs Florals Gràcia (2025). Ha publicat entre altres llibres col·lectius, els poemaris: “Empremtes al glaç” (2008), “Esglaons de pètals” (2009), “Capvespre al parc” (2010), “Mis pies descalzos” (2011), “Efectes col·laterals” (2014), “Desfent camí” (2015), “Crepuscles primaverals” (2017) i musicologia aplicada (2020), “Camp de llunes” (2024). Pel que fa a narrativa, és autora de: “Una diva entre boires” (2013), “Remembrances d’una existència” (2015), “El secret del refugi del llop” (2016), “Pedaç a pedaç” (2019) , “El darrer llegat” (2020), “Les cartes del celler” (2021), “L’apotecari” (2023), “El gemec silenciat” (2024).
Glòria Aznar és periodista i lectora compulsiva, d’aquelles que no poden passar davant d’una llibreria sense entrar-hi. Va començar la seva trajectòria professional a El Periódico de Catalunya, on va aprendre l’ofici, el ritme de tancament i a conviure amb l’actualitat sense perdre el gust per les bones històries. L’amor per la literatura li ve de lluny, però la seva gran debilitat és, sense cap mena de dubte, la novel·la negra. Així i tot, va ser el gènere romàntic —en minúscules i en majúscules— el que la va portar fins a Tarragona. L’atrauen els ambients foscos, els personatges amb esquerdes i les trames que avancen sense donar treva al lector.
El que realment li fa ràbia és descobrir l’assassí abans d’hora. Treballa al Diari de Tarragona des de fa mitja vida, literalment, i continua llegint —i explicant— crims com si fos el primer dia. A El Vi fa Sang intentarà despullar —literàriament— els autors més valents, sense garantir que en surtin indemnes.
Irene Solanich-Sanglas (Manlleu, 1990) és doctora en Traducció, Gènere i Estudis Culturals i treballa com a professora i investigadora a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. La seva línia de recerca se centra en els estudis culturals, la literatura contemporània, la perspectiva de gènere i la didàctica de la llengua i la literatura, amb una atenció especial a la cultura popular, la narrativa criminal i les humanitats digitals. Paral·lelament, és autora de diversos relats publicats en antologies col·lectives com Delinqüents (Llibres del Delicte, 2020) o Un gintònic amb na Lònia Guiu (Edicions Xandri, 2023). També ha publicat una antologia pròpia, Eixavuiros (Edicions Xandri, 2023), el recull de poesia traduïda Paraules de mort (Edicions Xandri, 2020) i l’assaig sobre la novel·la negra catalana Matar impunement (Penguin Llibres, La Magrana, 2025).
Jaume Benavente (Barcelona, 1958). Va passar part de la seva infantesa al Brasil. Llicenciat en Belles Arts. Autor de més d’una vintena de llibres, alguns dels quals han estat traduïts a l’espanyol i l’italià. Ha escrit poesia, narrativa breu i de gènere negre i juvenil, llibres de viatges i sobretot novel·les. Ha guanyat diferents premis, entre els quals cal senyalar el Pin i Soler, amb la seva novel·la Llums a la costa i el Premi València de Narrativa amb la novel·la Somnis de Valparaíso. Altres títols a destacar són les novel·les Nocturn de Portbou, Els dies sense fi i L’efecte de les marees, així com els dietaris de viatges Viatge d’hivern a Madeira i Dietari de Porto. La seva literatura reflexiva, detallista, continguda, gira al voltant dels conflictes de la condició humana, la identitat i la influència de l’Art i el paisatge en l’individu. La idea del viatge és molt present en el conjunt de la seva obra.
Joanjo Garcia (València, 1977). És llicenciat en Història. Des del 2013 ha publicat una quinzena de novel·les i ha sigut reconegut amb diversos premis com ara el Premi Enric Valor, el Ciutat d’Alzira de Novel·la, el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil o el Premi Alfons el Magnànim. Entre les seues obres destaquen La pornografia de les petites coses, Heidi, Lenin i altres amics, El temps és mentida i Quan caminàrem la nit. També ha conreat la narrativa juvenil amb novel·les com ara Aquell agost amb punt final, L’any de la boira o Els adeus del Jaguar. Acaba de publicar «Per què la nit?».
Joaquim Micó, s’ha passat mitja vida entre tintes i papers fent guions de còmic, ràdio i televisió, contes, novel·les i un munt de coses més. Amb la primera novel·la, Qualsevol nit pot sortir el sol, guanya el Premi Crítica Serra d’Or; després seguiran altres títols de literatura juvenil, com ara Paraula de Sioux o Perkins i McIlroy, investigadors privats. El 2022 publica per adults el recull de narracions Elogi dels fumuts, dotze contes sobre la improbable extinció dels idiotes i la novel·la Mai no hem tingut París, guanyadora del VI Premi Bellvei Negre. El 2023 publica El temps no compta (Voliana Edicions) i el 2025 prologa i participa en el recull de narrativa negre Connexió Cubelles (Libertània). El 2025 va publicar la novel·la juvenil 221b Baker Street. Una aventura de Sherlock Holmes i el conte infantil La venedora de la fira de Nadal. Aquest 2026 ha publicat un relat dins del recull col·lectiu Els 10 manaments. Deu relats en negre. Entre altres premis ha guanyat també El Segre de Negre 2019, el I Festival Literari Castell de Canyelles i el XXXIII Premi Ferran Canyameres de narrativa breu.
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962). És biòleg i professor. Ha escrit una vintena de novel·les i prop d’un centenar de relats. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris i tot sovint hibrida el gènere policíac amb la ciència-ficció. És creador del cicle de novel·les i relats de l’inspector Marc Sergiot i del Cometavers, un conjunt de novel·les i narracions sobre la devastació de la Terra per l’impacte d’un cometa. El cicle de l’inspector Sergiot està constituït per deu novel·les i un llibre de relats: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura); Cels taronges (2001, premi ciutat de Mollerussa); Cabells porpres (2002, premi Pere Calders); L’olor de la pluja (2006); El raptor de gnoms (2007); Mans lliures (2009, premi Ictineu), La mort del corredor de fons (2012), Foc verd (2016); el recull de relats Mans negres (2017) i la trilogia Dunes blanques (2026) que conté la reedició de L’olor de la pluja i tanca el cicle amb les novel·les L’estany negre i El despertar. www.jordidemanuel.cat
Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Després d’aprendre els oficis vinculats a les arts gràfiques a la impremta familiar, va treballar quinze anys com a responsable d’edicions de l’Ajuntament de Barcelona i, de l’any 2000 al 2022, va codirigir Editorial Meteora amb Maria Dolors Sàrries. Ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Ray Bradbury, Joan Aiken, Hugh Scott, Katherine Anne Porter i David H. Rosenthal, a més de pel·lícules i sèries per a Televisió de Catalunya. Com a autor, ha publicat La Casa de la Ciutat, un itinerari (1991), dos libres de relats, L’home de les cadires (L’Aixernador, 1991) i La Negreta i altres veus emmudides (El Cep i la Nansa, 2021) i les novel·les L’assassí del Tirant (La Campana, 2023) i Tota la bellesa perduda (La Campana, 2024).
Jordi Roca i Armengol és llicenciat en Geografia i Història. Professor i formador. Ha estat inspector d’Educació, president de l’Associació d’Inspectors d’Educació de Catalunya, director general de Centres Docents i director general del Patrimoni Cultural. Va ser membre fundador de la revista local “Clam” l’any 1977 i del Centre d’Estudis de l’Espluga de Francolí l’any 1978. També va formar part de l’equip de treball que dugué a terme la museïtzació de la Cova de la Font Major (1994), de l’Església gòtica (1997) i del Celler (1998). Ha pronunciat conferències i publicat llibres, treballs i articles sobre història, sobre llengua i sobre educació. És coautor de la “Història de l’Espluga”, editada en sis volums. Actualment forma part de la redacció de la revista “El Francolí”, des de la qual ha difós molts aspectes de la història espluguina, i és president del jurat del Certamen Literari del Casal de l’Espluga.
Josep Maria Palau Riberaygua és un periodista, comunicador i consultor turístic amb una trajectòria professional que abasta la premsa escrita, la radio i la televisió. Actualment és el director de la revista Viajar, decana del sector turístic a Espanya i la que compta amb la més gran comunitat viatgera de l’Estat. Abans, però, va ser fundador de l’agència de comunicació Inmedia Solutions, director dels canals de televisió Cultura i Natura de Via Digital, i ha exercit diversos càrrecs a la radio pública catalana. Entre d’altres, va fer part de l’equip fundacional de Catalunya Informació i també va ser l’enviat especial a Algèria i als Balcans de Catalunya Ràdio. Combina la seva activitat periodística amb la formació a la Universitat Pompeu Fabra, on és professor del Grau de Periodisme. Ha estat premiat dos cops per l’International Journalism Festival de Perugia, Itàlia, i en diverses ocasions amb el Jaume Vicens Vives per la Qualitat Docent Universitària.
Josep M. Vallès i Martí (l’Espluga de Francolí) Historiador i promotor cultural. El 1978 va fundar l’Escola de Música del Casal de l’Espluga i entre 1981 i 1985 ocupà la presidència del Casal, període durant el qual promogué la reaparició de la revista mensual El Francolí i fou un dels fundadors del premi Bernat Morgades de recerca històrica local. El 1983 fou un dels fundadors el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga de Francolí. És membre del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, de les Garrigues i del Vilosell. És autor de nombrosos articles i treballs i té una desena de llibres publicats. El 1989 va ser alcalde de l’Espluga de Francolí. Va ser coordinador i comissari de l’Any Muntanyola.
Laia Molné és una periodista amb nou anys d’experiència en el món del periodisme local. Actualment és coordinadora de l’Espluga FM Ràdio i, en el seu temps lliure, devoradora de podcast de True Crime i històries policíaques.
Margarida Aritzeta ha publicat una quarantena de novel·les, una part de les quals són de gènere, i ha participat en diverses antologies de relats, tant de gènere negre com de ciència ficció i fantasia. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània, Doctora en Filologia Catalana ha estat professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili (1980-2018). Va obtenir el premi Víctor Català l’any 1980 (Quan la pedra es torna fang a les mans), el Sant Joan de novel·la el 1982 (Un febrer a la pell) i el Barcanova de Literatura Juvenil el 2013. Va formar part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. És autora de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, amb quatre novel·les a Llibres del Delicte. Els seus darrers títols són Encara hi ha flors, Les dones del lli i L’Hort de les Ànimes.
Mònica Socias. Comunicadora cultural. Vinculada des de sempre al món de la Cultura, especialment pel que fa a la literatura. Directora i presentadora dels programes radiofònics El Calaix, des d’Ona La Torre per a La Xarxa i T de Cultura a Tarragona Ràdio; i del programa De la mà de la cultura al canal de youtube de RepublicaTV. Ha estat finalista als Premis Sonor, als Premis de Comunicació Local, als de Ràdio Associació i als de Periodisme Mañé i Flaqué per diversos pòdcasts literaris i de patrimoni, entre ells el de Veus Indispensables, vida i obra de set autores catalanes. La podeu llegir als blogs brisafacultura i elcalaix1. Col·labora setmanalment al projecte DOVinsdelaterra amb maridatges literaris. La podeu trobar presentant llibres i actes culturals, i moderant taules rodones.
Òscar Callau és periodista de Catalunya Ràdio des de fa tres dècades i redactor de la secció de Cultura ininterrompudament des del 2008. Especialitzat en gastronomia i tendències, ha cobert tota mena de concerts, estrenes, actes institucionals, exposicions, premis o festivals, des de la gala The World’s 50 Best Restaurants, a la Fira del Llibre de Frankfurt, la Biennal de Venècia o la mort d’Amy Winehouse a Londres. Abans va ser coordinador d'»El matí de Catalunya Ràdio» amb Antoni Bassas; redactor del programa «La columna» de TV3 amb Júlia Otero i una de les veus de Catalunya Informació. Ah, i expert en el grup de música electrònica Kraftwerk!
Òscar Palau i Just (l’Espluga de Francolí, 1976). Periodista, ha estat redactor al setmanari El Pati, El Punt de Tarragona i, encara ara, a El Punt Avui, i ha col·laborat en altres diverses publicacions, com El Temps. Va ser també director de la revista local El Francolí. Coordinador de «Potser sí», un recull d’articles de Josep Vallverdú publicat per La Musca (2023). Coautor del llibre La Catalunya Emergida (2024, Cossetània Edicions) i comissari de l’exposició homònima al Palau Robert de Barcelona (2025). Impulsor del festival Posa-hi Tu l’Accent, celebrat per primer cop el setembre del 2024 a l’Espluga de Francolí, i president de la recentment constituïda Associació Posa-hi Tu l’Accent. Vocal de Llengua Catalana a la junta del Casal de l’Espluga.
Rosana Andreu (Tarragona, 1972). Soc bibliotecària, narradora i escriptora. Treballo a la Biblioteca Josep Salceda i Castells de Cambrils des de fa més de vint anys, fent tasques principalment de promoció lectora tant des de la vessant de les visites escolars com des de la de coordinació de diversos clubs de lectura. Com a autora he quedat guanyadora o finalista en diversos concursos de relats com el Premi Tinet o el Pratdip Llegendari i soc autora de llibres tant per a infants com per a joves i adults. Per a públic infantil he publicat dos volums de Les aventures d’en Nic i Història d’un llapis. Per a públic adult, la novel·la Una taca de sang amb Llibres del delicte l’any 2022 i amb aquesta mateixa editorial la novel·la juvenil Desconnectats el 2024. M’interessen com a lectora i com a escriptora les novel·les negres, de terror i les distopies. Al meu web podeu trobar diversos contes per fer un tastet de les històries que escric: https://rosanaandreu.com/category/em-vols-llegir/contes/.
Sílvia Plana Molas (Sant Pere de Torelló, 1990) és llicenciada en Filologia Catalana per la UB. Ha produït i col·laborat en programes radiofònics culturals i revistes literàries com L’Escriba, L’avió de Paper o 451, quin llibre salvaries del foc? Té un conte infantil publicat a la revista Cavall Fort 1307, Nit de tempesta i un recull de contes rurals per a adults, Quan vingui el temps (Edicions Xandri, 2024). Actualment, és professora de Llengua i Literatura catalana a Secundària i Batxillerat.
Tecla Martorell (1960). Mestra d’adults, llicenciada en Pedagogia i escriptora, compta amb una àmplia trajectòria docent i literària. Ha rebut diversos premis com el de l’ajuntament de Calafell de contes de Nadal, el de les Dones de les Homilies d’Organyà o el de novel·la de Montblanc. Ha publicat tres novel·les: Dels sols i les llunes, Arola Editors (2009), Com les soques de les figueres velles, Cossetània Edicions (2017) i Epítom d’una esperança, Edicions Lluny del ramat (2025). També ha publicar, dos contes infantils amb Pilarín Bayés, l’Editorial Mediterrània (2004/2006), un recull de contes Contes, relats i un comiat (2012). S’ha introduït en l’assaig amb Mil milles de Cossetània Edicions (2022) i compta amb l’obra de teatre Memòria de les oblidades (2015) que ha estat portada als teatres de tota Catalunya i visionada i premiada a tots els continents en format videodansa de DANS PXL. Ha format part de publicacions conjuntes com: Assassins del Camp de gènere negre de la col·lecció llibres del Delicte (2018), Imaginar la Tecla, editat per l’Ajuntament de Tarragona (2021) i Mar, patrimoni i literatura editat pel Servei de Publicacions del Port (2025).
7è Festival de Novel·la Criminal en Català 